El nou camí: Innovació i creativitat política

Perquè sempre hem de fer el mateix? Perquè sempre són els mateixos els que decideixen? Perquè sempre cometem els mateixos errors? Perquè no comencem a pensar més en les persones que en nosaltres mateixos? Perquè no probem de fer coses noves i engrescadores que ens portin millors resultats?

Algun cop a la vida ens hem preguntat moltes de les qüestions que plantejo. I si parlem en clau política, ara mateix podríem fer un canvi radical i considero que positiu, si fent un exercici de sinceritat, les responguéssim.

Anàlisi de possibles candidats a les primàries del PSOE

Ja tenim data. El proper 13 de juliol, uns 200.000 militants socialistes tindran l´oportunitat de poder escollir el candidat per a que pugui optar a la primera secretaria general del PSOE.

Les condicions inicialment per poder optar-hi no seran fàcils, ja que es necessitaran 10.000 avals, un requisit que pot ser que elimini la majoria de pretendents. Tot i això, sabem d´alguns pre-candidats (pel que es diu entre vestidors i als mitjans de comunicació) que poden salvar aquest obstacle, i que podria ser que estiguin en aquesta cursa.

A continuació repassem un per un els seus noms i les possibilitats de cadascú:

Renovar-se potser no és morir

Els cicles i les modes canvien. En política, passa exactament el mateix: si et despistes, t’acomodes o t’equivoques, pot ser que estiguis mort, políticament parlant és clar. I, potser, és una mica el que li està passant al PSOE a nivell estatal i, sobretot, al PSC a nivell català.

Sabem que la crisi econòmica i la seva gestió per part de Zapatero no ens va ajudar gaire. És veritat que les condicions no eren les millors i que el problema era el context internacional, però el record d’aquells moments i alguna decisió errònia que es va prendre perdura en la memòria de la població.

Ser cívics per conviure

Passejar pels carrers i places de les ciutats és molt complicat. Excrements de gossos, papers i burilles al terra, papereres plenes de bosses d'escombraries, mobles a les voreres, brutícia fora dels contenidors, pintades, plantes trepitjades,... 

                           

                                           Imatges d'un carrer de L'Hospitalet el 5 de juny a les 18:45 hores

actituds ínciviques i poc respectuoses amb el nostre entorn que dia a dia observem. I per què?

Política municipal de proximitat

En els darrers anys, els Ajuntaments estan patint moltíssim la crisi econòmica. El seu elevat endeutament, combinat amb l'escassetat de recursos deguda a la manca de liquiditat de les administracions superiors, ha fet que molts governs locals hagin hagut de fer front a situacions realment complicades.

No només els càrrecs electes dels Ajuntaments, sinó que també els treballadors i treballadores d’aquests i, sobretot, els ciutadans i ciutadanes ho han patit. S’han hagut de prendre en molts casos decisions complexes, sobretot en matèria d’impostos, ja que el sobre endeutament obligava a fer-ho. En nombroses ocasions, s’han hagut de renegociar contractes de serveis, reduir la jornada laboral als treballadors, tancar edificis públics, com ara casals o altres equipaments amb les negatives conseqüències per a tothom, entre d’altres.

Socialistes més Socials, Més que Mai!!

Quan vàrem decidir el títol del nostre blog no era per casualitat, volíem aprofitar aquest mitjà què, sigui dit de pas, és una activitat del nostre postgrau, per defensar i posar en valor els DRETS que deuen assistir a qualsevol persona, sense cap discriminació de qualsevol tipus, d’origen, de sexe, de raça, de condició social, de capacitats, d’orientació sexual etc, i així refermar els nostres principis fundacionals com a militants del Partit dels Socialistes de Catalunya: llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau.

Avuí, després de gairebé cinc mesos de compartir blog amb els meus companys de curs, vull aprofitar el meu darrer article per posar negre sobre blanc i denunciar les polítiques restrictives i les retallades socials que estan aplicant els governs nacionalistes i conservadors de CiU amb la complicitat de ERC, a la meva ciutat, Barcelona.

Dret a decidir un Cap d’Estat

Ha arribat el dia. S'ha fet pública la decisió de l'abdicació del Rei d'Espanya, Joan Carles I, a favor del seu fill Felip, Príncep d'Astúries. Aquest fet succeeix després de rebre moltes pressions externesi en un moment en què sembla que a les enquestes començava a remuntar la seva valoració per part de la població en general, gràcies als seus continus viatges cercant negocis per a les empreses espanyoles i, sobretot, a aquest acostament "institucional" a la Reina Sofia simulant que tot va bé entre ells.

Així doncs, després de gairebé 40 anys de regnat, se’ns planteja la gran oportunitat d’acabar amb aquesta llosa que té l’Estat ara mateix, la monarquia, una institució totalment caduca i que no sembla comptar amb l’aprovació d’una majoria de la població.

Un progresista, un voto

Son muchas las voces que en los últimos días nos avisan que en el PSOE va a haber un cambio, y esta vez de verdad. Después de obtener seguramente los peores resultados en la historia del partido, su Primer Secretario, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dicho que lo deja. Era una decisión obligada, que muchos militantes del partido estábamos esperando, y llegó.

Rubalcaba es de esos pocos políticos que tiene el partido en su aparato, que ya ocupaba cargos importantes hace décadas, en la época de Felipe González, y eso al final le ha provocado a él y al partido unas consecuencias muy negativas, como falta de credibilidad y de confianza en los ciudadanos.

Algun dia tots serem gent gran

Europa s’està envellint, i les administracions sembla que no són prou conscients del que significa aquest canvi demogràfic i social que s’està produint arreu del vell continent.

Totes les dades de que disposem posen de manifest, sense cap mena de dubtes, que s’invertirà les tendències de la piràmide de població, De fet, La Unió Europea ja ha començat a posar dades reals a aquests canvis: en els propers anys, la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que el grup de població dels majors de 60 anys seguirà augmentant, a raó d’uns dos milions més de persones d’edat avançada cada any. La pressió més forta s’espera que es visqui durant el període 2015-35, quan l’anomenada generació del baby boom es jubili.

Projecció dels canvis en l’estructura de la població per principals grups d’edat, UE 27 (en %)[1]

L’emprenedoria, una eina per pal·liar l’atur

El món i la societat evoluciona constantment. La greu crisi econòmica que atravessem suposa importants canvis estructurals. Un dels problemes més significatius és l’elvada taxa d’atur.

Una de les apostes per lluitar contra la lacra de l’atur és l’emprenedoria. Les administracions públiques estan destinant recursos i esforços a aquesta àrea. Ara bé, continuen havent-hi força elements que fan que aquesta aposta sigui qüestionable.  

Quan 1 + 1 és més de 2

No sempre les matemàtiques són exactes, i  en el cas de ser dona i tenir una discapacitat està demostrat. 

Les dones amb discapacitat estan sotmeses a una discriminació múltiple, en la qual es conjuguen altres factors més que els de ja coneguts per raó de gènere i de discapacitat, que, provoquen una nova forma de discriminació específica i diferent.

L'enfocament múltiple de la discriminació té en compte elements socials, històrics, culturals o econòmics fins a reconèixer la diferent realitat en la qual viu cada dona o nena amb discapacitat, en funció de tots els factors que influeixen en la seva vida. Majoritàriament els rols assignats per la societat a les dones amb discapacitat, en general són més restrictius que els que s'atribueixen a la resta de les dones, existint una tendència generalitzada a considerar a les dones amb discapacitat com a essers vulnerables, depenents i incapaces de prendre les seves pròpies decisions, com a persones sense habilitats per participar en la societat i ser econòmicament productives.

Trencar les barreres. Obrir les portes

L'escola inclusiva és un Dret, i la Marina ho sap

 

L'Organització Mundial de la Salut afirma que al planeta hi viuen més de mil milions de persones amb discapacitat, és a dir, un 15% de la població mundial, així mateix també afirma que aquest augment es deu principalment per l'envelliment de la població i l'augment de les malalties cròniques.

Les xifres de la discapacitat resulta encara més aclaparant: fins a una quarta part de la població mundial es veu afectada directament per la discapacitat, cas dels familiars i els cuidadors. Un aspecte a tenir en compte atès que, si més no, als països amb una esperança de vida superior als 70 anys, la població viu fins a vuit anys de la seva vida amb algun tipus de discapacitat.

Trencar tòpics per cohesionar

Font: www.nu-botanics.com

"Ens estan envaint"

"Copen els ajuts socials"

"No paguen impostos"

"Reben ajuts per obrir comerços"

"Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències"

"Són íncívics"

"Sobreocupen i fan mal ús de l'espai públic"

"Baixen el nivell de les escoles"

"S'emporten les beques menjador"

"No paren de tenir fills"

"Ens prenen el treball"

"No es volen integrar"

                                     

Són afirmacions que circulen en la nostra vida diària en relació a les persones immigrants. Frases esteses en la societat que provoquen desconfiança, rebuig i aïllament d'aquestes persones.

Els joves davant la discapacitat, consciència social i solidaritat

La manca de civisme discrimina i menysprea a les persones amb discapacitat.

Cada dia ens trobem motos mal aparcades ocupant les voreres, cotxes estacionats on no toca, taules i cadires de bars i restaurants ocupant més espai del que poden... i un llarg etcètera, són obstacles que dificulten molt la relació amb l’entorn i la quotidianitat de les persones que tenen unes capacitats diferents a les de la majoria.

El masclisme i les armes del PP

S’ha demostrat que en les eleccions europees del 25 de maig de 2014 ens juguem alguna cosa més que la representació de determinats diputats al Parlament Europeu. D’això, Miguel Arias Cañete, el candidat del Partit Popular, en sap una mica.

El debat televisiu emès a la Primera de Televisió Espanyola ja fa uns dies entre la cap de llista al Parlament Europeu del PSOE, Elena Valenciano, i el cap de llista popular es va resoldre amb una victòria clara de la candidata socialista. Arrel d’aquest fet, Cañete va declarar divendres passat que no volia fer ús de la seva “superioritat intel.lectual” contra una dona, per no semblar masclista. Sens dubte, un comentari totalment fora de lloc, que ens aboca a èpoques passades.

Arriba la calor i l'obsessió per un cos perfecte

Font: http://www.vitonica.com/

Amb l'arribada del bon temps, com cada any, l'operació bikini torna a les nostres vides. Els anuncis i els articles als mitjans de comunicació (televisió, ràdio, premsa escrita) i a Internet (webs, blogs, xarxes socials) són constants. La cultura d'un cos perfecte es fa més visible. Tot és vàlid per aprimar-se abans de l'estiu. Dietes, productes i aliments que ajuden a perdre pes, ... amb l'objectiu de tenir un cos deu.

Comencem el canvi per Europa

El pròxim 25 de maig, es celebren les eleccions al Parlament Europeu, uns comicis que poden ser el principi de la caiguda del govern de dretes que estem patint a l’Estat Espanyol. El PSC no és aliè a aquesta qüestió tant cabdal per a tots i totes i està elaborant una estratègia interessant de campanya electoral.

Un símbol d'injustícia racial

Avui fa una setmana que va tornar a sonar aquesta cançó:

"The Hurricane" de Bob Dylan. Cançó inspirada en la historia del ex boxejador nord-americà, Rubin "Huracán" Carter, acusat injustament d'un triple assassinat als anys setanta, que va morir el passat diumenge als 76 anys d'edat. Fets que també es van plasmar en la pel·lícula "Huracà Carter" dirigida per Norman Jewinson i protagonitzada per Denzel Washington.

Rubin Carter va passar dinou anys a la presó als EEUU pel simple fet de ser negre. Va ser una víctima del racisme, dels prejudicis racials i de les injustícies que tenen lloc quan no s'aplica la justícia de igual manera per a tothom. Va ser, és i serà un símbol d'injustícia racial.

Una rosa, un sentiment

Avui, Diada de Sant Jordi, tradició i llegenda s'uneixen. Es commemora la mort de Sant Jordi (patró de Catalunya), és el dia dels enamorats i es celebra la festa del Dia de llibre. Avui, és costum regalar un llibre i un rosa.

Avançar en igualtat i drets socials

Aquest va ser el lema escollit pel IV Congrés de la  Taula del Tercer Sector, celebrat el passat mes de novembre. Particularment, molt adient des de la perspectiva dels col·lectius que formem part del Comitè Català de Persones amb Discapacitat COCARMI.

És, en aquest context, en la meva qualitat de vocal de la federació COCEMFE Catalunya , entitat membre del COCARMI, què volia posar en valor la tasca que portem a terme des de les entitats de base.

COCEMFE Catalunya som un conjunt d’homes i dones, que compartim les mateixes il·lusions i reptes en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat física, i orgànica, en el nostre cas. La nostra màxima aspiració és promoure un canvi social en el que es valori a la persona pel fet de ser-ho, per damunt de tot, sense prejudicis. Posant en valor les seves capacitats per sobre de les seves dis-capacitats.

Quan menys mai és més

Afirmar que en moments de crisi, amb menys recursos HEM de fer més activitats és posar en dubte la qualitat, l'eficiència i l'eficàcia dels nostres professionals.

“Les entitats socials estan donant, de diferents maneres, noves empentes. Cada vegada tenim menys per fer més coses. Per fer front a la crisi, innovem i recuperem formes d’abans, dels anys 80, com ara el banc del temps, el bescanvi. Tornem als orígens, al voluntariat...”. Transcric aquestes paraules després d’escoltar-les, al vol, fa uns dies en una emissora de ràdio. Les deia una rellevant representant del tercer sector i escoltar-les em va despertar algunes reflexions.

D’acord amb la meva experiència, he de començar fent miques l’impostat principi de poder fer més amb menys. Les entitats del tercer sector, en disposar de menys recursos, presten menys serveis. La raó és que els serveis especialitzats mai poden ser substituïts ni pel banc del temps ni pel bescanvi. I el voluntariat? Aquest mai no pot ser substitutiu de la tasca dels professionals.

El PSC sempre al costat de les persones

Un grup  format per 30 persones que col•laboren de forma desinteressada per intentar fer més fàcil la gestió dels tràmits a realitzar o preparar la documentació necessària per fer les reclamacions pertinents a l’entitat o a l’administració que correspongui. 

Canviar el llenguatge per canviar el futur

)

Vídeo promocional de la campanya "Ban Bossy - Yo no soy mandona. Yo soy la jefa"

"Ban bossy" (prohibir manaire) pretén fomentar el lideratge entre les nenes i eliminar la idea que ser ambiciosa és alguna cosa negativa. Aquesta campanya impulsada per Sheryl Sandberg, cap d'operacions de Facebook i membre d'una fundació sense ànim de lucre dedicada a potenciar el lideratge femení, ha involucrat a actrius, celebrities, dissenyadores de moda i polítiques.

L'Hospitalet per una Educació Publica!!!

Educar no és treballar tan sols pel futur, sino també per un present. Tampoc no és tan sols un fet individual, també es un fet col.lectiu. Educant configurem la nostra comunitat, els nostres barris i ciutats. Actuar educativament, grarantint la igualtat d'oportunitats i contribuint a cohesionar a la comunitat, és una de les millors eines per evitar els riscos de fragmentació social.

Non Stop avortament lliure

Ja fa unes quantes setmanes, el dia 20 de desembre, el Consell de Ministres del Govern de la dreta del PP va aprovar l'avantprojecte de reforma de la llei de l'avortament, que modifica la que va aprovar el PSOE durant el mandat de Zapatero l'any 2010. Es tracta d'una reforma molt restrictiva, que deixa tocat de mort el dret a decidir pel que fa aquest aspecte, a excepció de casos molt puntuals, com ara les violacions o problemes físics o psiquics de la mare.

Volem ser lliures

Qui ens hauria de dir, que en la commemoració del 126 aniversari del naixement de la Clara Campoamor (diputada de la segona república, defensora dels drets de les dones i impulsora del sufragi femení exercit per primer cop al 1933) les dones continuaríem lluitant pels nostres drets i llibertats.

L'avantprojecte de Llei orgànica de protecció dels drets del concebut i la dona embarassada, més coneguda per llei de l'avortament o llei Gallardón continua la seva tramitació.

Ahir es va realitzar una votació, secreta, en el Congrés de Diputats a petició del Grup Socialista que demanava la reiterada d'aquest avantprojecte de llei. Secreta, per què? Per facilitar que els diputats i les diputades del PP que no estiguessin d'acord amb aquesta proposta de text poguessin expressar-se en llibertat. I és que... moltes de les mocions aprovades en municipis de tot el territori espanyol contra aquesta llei han tingut el recolzament o l'abstenció de regidors i regidores populars.

La nostre raó de ser: pensar en les persones

"La igualdad es la razón de nuestras razones y el combate contra la desigualdad el factor de defensa mayor de la dignidad, del respecto a los seres humanos" (Jose Luis Rodriguez Zapatero, 2013, Conferencia política del PSOE)

Volem canviar el món i construir una societat on les persones tinguin els mateixos drets i les mateixes oportunitats, on tothom siguem iguals. Per fer-ho possible és necessari que continuem lluitant i reivindicant els valors que formen el nostre ideari socialista i la nostra manera d'entendre el món. Un d'aquests valors fonamentals és la igualtat.

Parlar d'igualtat és parlar de més coses: de drets, de justícia, de benestar social, de democràcia, de no discriminació,...i és pensar en totes les persones.

Presentació

Hores d'ara ningú dubte que estem vivint un canvi d'època. La societat està canviant, millor dit ens la estan canviant. Diuen que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, que l'Estat del Benestar es insostenible, que hem de fer més amb menys, i que hem de ser solidaris amb els que menys tenen...

Mentrestant, aquí casa nostra, el debat sobiranista omple titulars de premsa, tertúlies i baralles. Ningú s'adona que el canvi s'està produint per la porta de darrera de mans de CIU amb la complicitat d'ERC. Els drets conquerits amb la lluita, amb l'esforç dels nostres pares i mares, dels nostres avis i avies,  en trenta anys de democràcia, desapareixen sota la responsabilitat de reajustar la despesa, la justícia social es converteix en caritat i la igualtat acaba lapidada amb una creixent diferència de classes entre rics i pobres.

Nosaltres, els i les socialistes ens devem als nostres  principis i valors fundacionals, i hem de reivindicar alt i clar els nostres orígens. Aquí a aquest bloc trobareu reflexions en veu alta sobre polítiques socials i drets de ciutadania, i reafirmar què som, què volem i on anem