No sempre les matemàtiques són exactes, i en el cas de ser dona i tenir una discapacitat està demostrat.
.jpg)
Les dones amb discapacitat estan sotmeses a una discriminació
múltiple, en la qual es conjuguen altres factors més que els de ja coneguts per
raó de gènere i de discapacitat, que, provoquen una nova forma de discriminació
específica i diferent.
L'enfocament múltiple de la discriminació té en compte
elements socials, històrics, culturals o econòmics fins a reconèixer la
diferent realitat en la qual viu cada dona o nena amb discapacitat, en funció
de tots els factors que influeixen en la seva vida. Majoritàriament els rols assignats per la societat a les
dones amb discapacitat, en general són més restrictius que els que
s'atribueixen a la resta de les dones, existint una tendència generalitzada a
considerar a les dones amb discapacitat com a essers vulnerables, depenents i
incapaces de prendre les seves pròpies decisions, com a persones sense
habilitats per participar en la societat i ser econòmicament productives.
Encara hi ha dones amb discapacitat que segueixen recloses a la
llar familiar, en un microcosmos, on no poden decidir per si mateixes les seves
necessitats educatives o socials i molt menys les sexuals i són altres persones,
normalment els seus pares, els qui disposen sobre àmbits tan íntims que de
vegades costa d’imaginar situacions com
aquesta, donada en una residencia de grans discapacitats:
‘Si no em puc moure... com demanar-li a la
meva mare que m'ajudi a mantenir una relació sexual amb un company també amb
discapacitat?’.
Així, quan alguna dona amb discapacitat expressa el seu desig
de tenir la seva pròpia parella o tenir un nadó, potser no estigui expressant
res molt diferent que qualsevol dona sense discapacitat que desitgi trobar
estabilitat afectiva i experimentar la maternitat, però en l'àmbit de la
discapacitat, sobretot en els casos de les dones amb discapacitats severes,
aquest desig pot arribar a cobrar una dimensió subversiva, convertint-se en una
reivindicació d'autonomia i independència.
Ana Peláez comissionada espanyola a les Nacions Unides va reivindicar "que mentre que a les dones
preses se'ls permet tenir als seus fills en les cel·les fins als quatre anys,
alguna cosa que em sembla bé, a les dones amb discapacitat que tenen fills i
que viuen en residències o pisos tutelats se'ls treu als fills perquè
consideren que no és un bon ambient per a ells”.
Aspectes com aquests son el que porten cap a l'escenari de la
discriminació múltiple, que situa a les dones amb discapacitat en una posició de
més vulnerabilitat per patir violència i per no poder exercir amb total
llibertat, com ho fa qualsevol altra persona, els seus drets sexuals i
reproductius, socials, educatius, laborals, sanitaris...
La Convenció de les Nacions Unides dels Drets de les Persones amb Discapacitat
de 2006, fa referències directes a les nenes i dones amb discapacitat tant en
el Preàmbul, com en els articles 6 i 28, referits al reconeixement general de
les situacions de major discriminació a les quals nenes i dones amb
discapacitat es veuen exposades, reconeixent a més el dret a un nivell de vida
adequat i protecció social.
Tota discriminació genera una situació de violació de drets
humans, i en qualsevol cas mereix ser abordat de manera sistemàtica, i en el
cas que ens ocupa s’ha de partir d'un nou enfocament, amb l’objectiu de
contribuir a eliminar prejudicis, actituds, discursos i pràctiques que
dificulten, a les dones i nenes amb discapacitat aconseguir una situació real d'igualtat
d'oportunitats i de no discriminació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada