El nou camí: Innovació i creativitat política

Perquè sempre hem de fer el mateix? Perquè sempre són els mateixos els que decideixen? Perquè sempre cometem els mateixos errors? Perquè no comencem a pensar més en les persones que en nosaltres mateixos? Perquè no probem de fer coses noves i engrescadores que ens portin millors resultats?

Algun cop a la vida ens hem preguntat moltes de les qüestions que plantejo. I si parlem en clau política, ara mateix podríem fer un canvi radical i considero que positiu, si fent un exercici de sinceritat, les responguéssim.

Anàlisi de possibles candidats a les primàries del PSOE

Ja tenim data. El proper 13 de juliol, uns 200.000 militants socialistes tindran l´oportunitat de poder escollir el candidat per a que pugui optar a la primera secretaria general del PSOE.

Les condicions inicialment per poder optar-hi no seran fàcils, ja que es necessitaran 10.000 avals, un requisit que pot ser que elimini la majoria de pretendents. Tot i això, sabem d´alguns pre-candidats (pel que es diu entre vestidors i als mitjans de comunicació) que poden salvar aquest obstacle, i que podria ser que estiguin en aquesta cursa.

A continuació repassem un per un els seus noms i les possibilitats de cadascú:

Renovar-se potser no és morir

Els cicles i les modes canvien. En política, passa exactament el mateix: si et despistes, t’acomodes o t’equivoques, pot ser que estiguis mort, políticament parlant és clar. I, potser, és una mica el que li està passant al PSOE a nivell estatal i, sobretot, al PSC a nivell català.

Sabem que la crisi econòmica i la seva gestió per part de Zapatero no ens va ajudar gaire. És veritat que les condicions no eren les millors i que el problema era el context internacional, però el record d’aquells moments i alguna decisió errònia que es va prendre perdura en la memòria de la població.

Ser cívics per conviure

Passejar pels carrers i places de les ciutats és molt complicat. Excrements de gossos, papers i burilles al terra, papereres plenes de bosses d'escombraries, mobles a les voreres, brutícia fora dels contenidors, pintades, plantes trepitjades,... 

                           

                                           Imatges d'un carrer de L'Hospitalet el 5 de juny a les 18:45 hores

actituds ínciviques i poc respectuoses amb el nostre entorn que dia a dia observem. I per què?

Política municipal de proximitat

En els darrers anys, els Ajuntaments estan patint moltíssim la crisi econòmica. El seu elevat endeutament, combinat amb l'escassetat de recursos deguda a la manca de liquiditat de les administracions superiors, ha fet que molts governs locals hagin hagut de fer front a situacions realment complicades.

No només els càrrecs electes dels Ajuntaments, sinó que també els treballadors i treballadores d’aquests i, sobretot, els ciutadans i ciutadanes ho han patit. S’han hagut de prendre en molts casos decisions complexes, sobretot en matèria d’impostos, ja que el sobre endeutament obligava a fer-ho. En nombroses ocasions, s’han hagut de renegociar contractes de serveis, reduir la jornada laboral als treballadors, tancar edificis públics, com ara casals o altres equipaments amb les negatives conseqüències per a tothom, entre d’altres.

Socialistes més Socials, Més que Mai!!

Quan vàrem decidir el títol del nostre blog no era per casualitat, volíem aprofitar aquest mitjà què, sigui dit de pas, és una activitat del nostre postgrau, per defensar i posar en valor els DRETS que deuen assistir a qualsevol persona, sense cap discriminació de qualsevol tipus, d’origen, de sexe, de raça, de condició social, de capacitats, d’orientació sexual etc, i així refermar els nostres principis fundacionals com a militants del Partit dels Socialistes de Catalunya: llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau.

Avuí, després de gairebé cinc mesos de compartir blog amb els meus companys de curs, vull aprofitar el meu darrer article per posar negre sobre blanc i denunciar les polítiques restrictives i les retallades socials que estan aplicant els governs nacionalistes i conservadors de CiU amb la complicitat de ERC, a la meva ciutat, Barcelona.

Dret a decidir un Cap d’Estat

Ha arribat el dia. S'ha fet pública la decisió de l'abdicació del Rei d'Espanya, Joan Carles I, a favor del seu fill Felip, Príncep d'Astúries. Aquest fet succeeix després de rebre moltes pressions externesi en un moment en què sembla que a les enquestes començava a remuntar la seva valoració per part de la població en general, gràcies als seus continus viatges cercant negocis per a les empreses espanyoles i, sobretot, a aquest acostament "institucional" a la Reina Sofia simulant que tot va bé entre ells.

Així doncs, després de gairebé 40 anys de regnat, se’ns planteja la gran oportunitat d’acabar amb aquesta llosa que té l’Estat ara mateix, la monarquia, una institució totalment caduca i que no sembla comptar amb l’aprovació d’una majoria de la població.

Un progresista, un voto

Son muchas las voces que en los últimos días nos avisan que en el PSOE va a haber un cambio, y esta vez de verdad. Después de obtener seguramente los peores resultados en la historia del partido, su Primer Secretario, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha dicho que lo deja. Era una decisión obligada, que muchos militantes del partido estábamos esperando, y llegó.

Rubalcaba es de esos pocos políticos que tiene el partido en su aparato, que ya ocupaba cargos importantes hace décadas, en la época de Felipe González, y eso al final le ha provocado a él y al partido unas consecuencias muy negativas, como falta de credibilidad y de confianza en los ciudadanos.

Algun dia tots serem gent gran

Europa s’està envellint, i les administracions sembla que no són prou conscients del que significa aquest canvi demogràfic i social que s’està produint arreu del vell continent.

Totes les dades de que disposem posen de manifest, sense cap mena de dubtes, que s’invertirà les tendències de la piràmide de població, De fet, La Unió Europea ja ha començat a posar dades reals a aquests canvis: en els propers anys, la població europea en edat de treballar començarà a disminuir, mentre que el grup de població dels majors de 60 anys seguirà augmentant, a raó d’uns dos milions més de persones d’edat avançada cada any. La pressió més forta s’espera que es visqui durant el període 2015-35, quan l’anomenada generació del baby boom es jubili.

Projecció dels canvis en l’estructura de la població per principals grups d’edat, UE 27 (en %)[1]

L’emprenedoria, una eina per pal·liar l’atur

El món i la societat evoluciona constantment. La greu crisi econòmica que atravessem suposa importants canvis estructurals. Un dels problemes més significatius és l’elvada taxa d’atur.

Una de les apostes per lluitar contra la lacra de l’atur és l’emprenedoria. Les administracions públiques estan destinant recursos i esforços a aquesta àrea. Ara bé, continuen havent-hi força elements que fan que aquesta aposta sigui qüestionable.