Els cicles i les modes canvien.
En política, passa exactament el mateix: si et despistes, t’acomodes o t’equivoques,
pot ser que estiguis mort, políticament parlant és clar. I, potser, és una mica
el que li està passant al PSOE a nivell estatal i, sobretot, al PSC a nivell
català.
Sabem que la crisi econòmica
i la seva gestió per part de Zapatero no ens va ajudar gaire. És veritat que
les condicions no eren les millors i que el problema era el context
internacional, però el record d’aquells moments i alguna decisió errònia que es
va prendre perdura en la memòria de la població.
En el cas del PSC a nivell
català, encara queda el regust d’un tripartit que no va donar els fruits
esperats, la inèrcia de portar la marca desgastada del PSOE a l’esquena i el
viatge que molts partits catalans i una part de la ciutadania han fet cap a la independència.
La crisi dels sectors crítics amb la direcció, la falta de lideratge i la falta
de respostes clares i contundents a les qüestions cabdals catalanes fan que ara
mateix el PSC estigui en caiguda lliure.
Gran part de la militància
socialista a Catalunya s’està començant a preguntar si això pot arribar a ser
el final del partit i inclús s’estan començant a sentir veus de canviar el
lideratge en el partit, canviar les sigles per participar a les eleccions
municipals del 2015 o de fer un Congrés extraordinari per escollir
immediatament una direcció totalment nova i renovada.
Si no volem que esdevingui un
partit minoritari o que mori, hem d’intentar dotar el partit d’un missatge de
renovació, transparència, gent nova i jove preparada, i canviar alguns dels
posicionaments del partit. El fet de vendre’s l’ànima per acontentar al PSOE en
el cas del dret a decidir, el recent pacte del PSC amb CiU per donar via lliure
al BCN World o l’allunyament del discurs socialista del carrer són temes que
desgasten més i més als socialistes.
Fem un Congrés extraordinari,
parlem i canviem el discurs polític, canviem les cares i el lideratge, i sortim
del pou, que ja toca.
Salut i socialisme,
Alfons Ribas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada