Els joves davant la discapacitat, consciència social i solidaritat

La manca de civisme discrimina i menysprea a les persones amb discapacitat.

Cada dia ens trobem motos mal aparcades ocupant les voreres, cotxes estacionats on no toca, taules i cadires de bars i restaurants ocupant més espai del que poden... i un llarg etcètera, són obstacles que dificulten molt la relació amb l’entorn i la quotidianitat de les persones que tenen unes capacitats diferents a les de la majoria.

Aquestes “barreres” acostumen a ser sovint accions inconscients donat que els ciutadans que no tenen discapacitat, o no han de conviure amb aquestes, les aixequen sense ser conscients d’elles al no posar-se a la pell de l’altre. Evitar aquestes accions i eliminar qualsevol tipus de barrera, física comunicativa inclús social, que impedeix el ple gaudiment del dret a la igualtat d’oportunitats reals per a tothom passa per propiciar accions i actituds que a la llarga generin una transformació de la ciutadania i contribueixin a un canvi de model social.

Modificar aquesta percepció, i per tant la conducta vers les persones amb discapacitat és possible amb iniciatives com aquesta, d’educació i conscienciació social amb els joves de la nostra ciutat, i que, any rere any, va consolidant-se com una eina molt efectiva per potenciar la conscienciació social i la solidaritat.

Educar a tots els nois i noies en la diversitat i apropar-los a la realitat de les persones amb discapacitat és la millor manera de fomentar actituds basades en el respecte i que permetin a aquests joves, que són la societat de demà, ser els impulsors d’una important transformació ciutadana.

Com a presidenta d’una entitat que treballa amb persones amb discapacitat física, l’associació Amputats Sant Jordi, vull donar les gràcies a tots aquells que dia a dia (voluntaris, treballadors, administracions, professionals...) estan al nostre costat per contribuir a fer realitat aquest canvi i ens donen la força per seguir treballant i posar en marxa petites accions que ens ajuden a donar passes -a vegades lentes però sempre fermes-, per anar construint un llarg camí -a vegades no tan planer com voldríem-, que desemboqui en una societat compromesa i solidària amb la diferència. Que potenciï la Cultura de les Capacitats i valori a tothom per les seves capacitats, siguin les que siguin.