Non Stop avortament lliure

Ja fa unes quantes setmanes, el dia 20 de desembre, el Consell de Ministres del Govern de la dreta del PP va aprovar l'avantprojecte de reforma de la llei de l'avortament, que modifica la que va aprovar el PSOE durant el mandat de Zapatero l'any 2010. Es tracta d'una reforma molt restrictiva, que deixa tocat de mort el dret a decidir pel que fa aquest aspecte, a excepció de casos molt puntuals, com ara les violacions o problemes físics o psiquics de la mare.

M’agradaria recordar que la llei de l’any 2010 ja va provocar una divisió a la societat espanyola i al PSOE, ja que donava lloc a un avortament lliure fins a les 14 setmanes de gestació i un avortament condicionat a la salut de la mare i del fetus fins a la setmana 22. El punt més compromès, però, va ésser el fet que les dones de 16 i 17 anys, per tant, menors, poguessin decidir lliurement avortar o no sense el consentiment dels pares o tutors legals. I dic això perquè, el que semblava tant difícil en aquell moment, l´abortament lliure, el temps li ha donat la raó, i la societat (ja sabem que no tots, és clar) ha anat conscienciant-se d’aquest fet, l’ha anat aprovant, i utilitzant.

“Un compromís del nostre programa electoral”, deia el Ministre Gallardón, el màxim artífex de la nova llei, quan es rebutjava la proposta del PSOE per derogar-la al Congrés dels Diputats fa pocs dies.

Molts encara recorden aquell any 1984, on moltes persones van omplir els carrers pel dret a l´avortament. Fa unes poques setmanes, es van reproduïr protestes com les de fa 30 anys per tot el territori nacional, amb iniciatives tant significatives com el “tren de la llibertat”, que va portar fins a Madrid el dia 1 de febrer, a desenes de milers de persones en una gran manifestació en contra de la nova llei.

Tots aquests fets, juntament amb el rebuig majoritari de tota la societat espanyola, ens fan veure que no estem parlant d’un tema sense importància o que en 2 dies ens n´oblidarem, sinó que l’oposició a aquesta nova llei serà un dels reflexes de que la societat està cada cop més farta del tomb ideològic imposat per la dreta del PP al govern central, més fruit d’antics règims antidemocràtics ja passats, a un país europeu, modern i democràtic com el que ara tenim.

Un compromís electoral no pot ser una excusa per assassinar sense cap mena de compassió un dret que ja és universal, el fet de decidir sobre el nostre propi cos.

No hem de defallir a l’hora d’exigir que tot el que hem aconseguit en aquests últims 30 o 35 anys, ara en una legislatura gairebé desaparegui perquè alguns polítics rancis de dretes vulguin, o encara pitjor, l’església espanyola més retrògrada ens imposi com hem de pensar, decidir i actuar en la nostra vida.

Lluita, lluita i lluita!!

Salut i socialisme,

Alfons Ribas