dijous, 13 de març del 2014

Canviar el llenguatge per canviar el futur



)
Vídeo promocional de la campanya "Ban Bossy - Yo no soy mandona. Yo soy la jefa"

"Ban bossy" (prohibir manaire) pretén fomentar el lideratge entre les nenes i eliminar la idea que ser ambiciosa és alguna cosa negativa. Aquesta campanya impulsada per Sheryl Sandberg, cap d'operacions de Facebook i membre d'una fundació sense ànim de lucre dedicada a potenciar el lideratge femení, ha involucrat a actrius, celebrities, dissenyadores de moda i polítiques.


En la web de la campanya podem llegir:

"Quan un nen és reafirma se li crida capdavanter. Quan ho fa una nena se li crida manaire. Paraules com manaire envien un missatge: no aixequis la teva mà o donis la teva opinió. Quan les nenes arriben a l'educació secundària estan menys interessades a ser capdavanteres que els nens i la tendència continua durant la vida adulta. Junts podem animar a les nenes a liderar".

Aquesta iniciativa està generant moltes reaccions. Però la finalitat és posar nom a un problema real.

Fa uns dies celebravem el Día Internacional de la Dona, el 8 de març. Una commemoració que sorgeix per reivindicar el sufragi femení i per defensar els drets laborals de les treballadores. Avui, en el segle XXI, les dones continuem celebrant-lo sortint al carrer per demandar que no ens treguin els nostres drets i llibertats, lluitant per una igualtat real. Encara hi ha diferències salarials entre dones i homes per un mateix lloc de feina, no estem presents en lloc directius,... una discriminació per raons de sexe que és veu incrementada per l'ús d'un llenguatge sexista.


L'ús no sexista del llenguatge és clau per crear una societat on dones i homes es relacionin en condicions d'igualtat.



El llenguatge és un dels instruments de la comunicació i de la cohesió social. Ens ajuda a construir la realitat i a veure el món. Ens serveix per transmetre idees, pensaments, sentiments. És un mirall de la situació social en la que vivim i incideix en la construcció o manteniment d'estereotips, sobretot sexuals.


Com parlem, les paraules que utilitzem, ... tenen més importància de la que ens pensem.

Poden ser un obstacle per aconseguir la igualtat, ja que influeixen en el manteniment d'un món on les diferències home-dona s'accentuen originant discriminacions per sexe. Freqüentment, usem paraules amb un significat molt divers segons qui sigui el seu gènere gramatical, per exemple en castellà: zorro-zorra o bruja - brujo. Utilitzem com insults paraules que fan refència al sexe per referir-nos a una persona d'altra sexe, com neneza o chicazo; o expressions que sobrevaloren lo masculí ("aquesta és la forma de comportar-se un home"). Hi han paraules que les usem en associació a un sols sexe, per exemple: lo relatiu a lo emocional o a la cura s'associa a lo femení, mentre que la fortalesa o professionalitat a lo masculí.

O poden estimular un canvi, contribuint a construir una societat més igualitària i justa.

Si volem una societat més conscienciada en la igualtat de genère, hem d'eliminar del nostre llenguatge els matius sexistes. Al canviar el llenguatge, haurem canviat el pensament i, per tant, canviarem la visió de la realitat.

1 comentari:

  1. M'ha agradat la reflexió i la proposta. El tema del llenguatge i els codis de comunicació, implícits i explícits, tenen una gran importància, així com la semiòtica de gènere a l'hora de construir socialment la realitat i ajudar a transformar-la en un sentit o altre.

    ResponElimina